Podríem dir que Garrett Reynolds és el típic adolescent. Va al'escola, neta seva habitació, passa temps amb els seus amics i va guanyar una medalla d'or en la prova de BMX Street en els X Games d'estiu. Ah, Diuen que la majoria dels adolescents de 18 anys no guanya medalles d'or? No es preocupin, perquè Reynolds actua com si això no hagués passat. Igual de humil al veloç que és amb un barspin (o tres), el natiu de Nova Jersey no es deixa absorbir pel sistema. Quan ho anomenem, el BMXer estava prenent una migdiada. "Està massa fred per sortir a caminar", va dir. En aquesta conversa ens va deixar en clar qui és realment aquest heroi del BMX.
MAG.com: Què se sent ser el BMXer més conegut de New Jersey?
REYNOLDS: És bastant normal. En un dia normal m'aixeco, em dutxo, vaig a l'escola, torno a casa i surto a caminar o pas una estona amb els meus amics. A l'escola sóc un tipus normal. La majoria dels nois ni tan sols saben sobre els X Games. Puc estar assegut en una aula amb gent que no té idea.
ESPN The Magazine
Reynolds, desplegament de talent i estil.
Ha de ser estrany guanyar més diners que alguns dels teus professors ...
Si, però se sent bé.
Has fet compres importants últimament?
Em vaig comprar un Audi A4 per poder anar a l'escola i perquè volia tenir un bon acte.
Vas a assistir a la festa de l'escola (prom)?
Si, però encara no es a quina noia vaig a convidar. Ja ho vaig a desxifrar. Vaig a fer tot com correspon i vaig a rentar la limusina i tot.
Com va canviar la teva vida des que vas guanyar en els X Games?
Res va canviar realment. Segueixo fent les mateixes coses de sempre. Segueixo caminant on solia fer-ho de noi i segueixo passant el meu temps amb la mateixa gent. Em sento orgullós d'haver guanyat els X Games però això no canvia les coses. La meva mare és la que més es va emocionar.
Ets conegut per burlar-te de la veu amb què et tracta la teva mare portes endins. Si, és el més graciós. És com quan algú està parlant per mòbil i no pot escoltar perquè el seu telèfon és realment baix, i pensa que el teu telèfon és tan baix que t'han de cridar. Aquesta és la seva veu normal. Recordo que un matí em va venir a despertar per anar a l'escola perquè no va sonar el meu despertador i vaig saltar del llit amb el seu crit. Em va deixar com boig.
La teva mare et posa tasques a càrrec? No tinc tasques fixes però sempre pas l'aspiradora per la meva habitació i la mantinc ordenada. Hi ha vegades que fins curt la pastura.
Com és el teu programa d'entrenament? No tinc un. El meu entrenament és anar en bici. A l'hivern fa pudor perquè fa massa fred per a caminar i com viu en un poble petit no hi ha molt a fer per aquí. Quan fa calor, de vegades ens anem fins Philly a caminar, que queda a una hora. No sento la necessitat de caminar cada dia. Ho faig quan vull. Però sóc una mena de addicte.
Ets conegut pel teu estil únic, una espècie de similitud a un rockstar. En què t'inspires?
No hi ha una inspiració realment. M'agrada utilitzar bandanes i coses per fer que els cabells no se'm vingui a la cara quan camino en bici. Odi que els cabells se'm encreuament per la cara. Si tracte de fer servir un barret es cau amb la qual cosa prefereixo utilitzar una bandana i ajustar-la. El meu cabell és llarg però no a l'estil de Shaun White.
Toms River és conegut per la seva petita lliga de beisbol més que per la seva BMX. Alguna vegada vas jugar al beisbol?
Vaig jugar al beisbol, al futbol i solia córrer, però una vegada que vaig començar a caminar vaig deixar tot això. No m'agrada tenir entrenadors sobre que em diguin el que he de fer i això és el millor del BMX, tot depèn de tu. Em va començar a agradar quan vaig veure la competència de vert en els X Games per TV amb Jay Miron i Matt Hoffman.
Com ve el teu nou vídeo? Està sortint bastant bé però fa estona no vam gravar perquè ha estat fent molt fred. Ningú vol sortir a caminar quan està així el clima ja que caure amb fred és el pitjor. Estem esperant la primavera. Es diu Water Street perquè aquesta és el carrer principal a Toms River on tots passen molt de temps i on filmem gran part de la mateixa. Quan jo era petit realment no tenies amb qui caminar, ara per ara l'escena va créixer molt.
